EL NEN PERDUT

Edat : a partir de 8 anys
Dificultat : Difícil
Participants : molts

Explicació : 
Consisteix en trobar a un membre de l'equip.

Observacions :
Delimitem un terreny de joc i el dividim en 4 zones.
Un dels participants (el nen) extreu un paperet d'un got i mira a quina zona ha d'anar. Un monitor l'acompanyarà i el col·locarà on vulgui dins d'aquesta zona on haurà de romandre en silenci i sense moure's.
Els altres dos participants (el pare i la mare) duen els ulls tapats per un fular i un altre monitor els col·loca a cadascun d'ells en qualsevol de les altres 3 zones.
Al començar el joc, posem en marxa el cronòmetre, el nen comença a cridar als seus pares i aquets guiant-se pels crits del seu fill han d'anar a trobar-lo. Un cop el trobin (tocar-lo, agafar-lo) aturem el cronòmetre i registrem el temps emprat.
Recordeu que el nen no pot moure's del lloc un cop comenci a cridar i els pares no poden treure's el fular dels ulls.

el pq del nom :
En Joanet ha tornat a escapar-se !!! i s'ha perdut dins d'un mercat. Sort que té un bo to de veu i pot guiar als seus pares fins on es troba.

Material :  cronòmetre, fulars, paper i bolígraf

 Terreny : esplanada

CARTES VOLADORES

Edat : a partir de 6 anys 

Dificultat : normal 
Participants : 2

Explicació : 

Consisteix en llençar cartes a un punt determinat.

Observacions :

Delimitarem un espai al terra que es l’indret on han de caure les cartes. Tota carta que caigui fora d’aquest espai no puntua, per tant, queda eliminada.

A una distancia que nosaltres considerem adient es col·locaran tots 2 participants sentats al terra i cadascun disposarà d’una baratlla de cartes.

Es farà un sorteig i mentre el participant 1 haurà d’aconseguir que totes les cartes caiguin del  mateix costat (per exemple de cara cap amunt), el concursant 2 haurà d’aconseguir que les cartes caiguin al revés, és a dir de cara cap avall.

Un cop hagin tirat totes les cartes, només cal contar les que hi han dins l’espai que hem determinat i puntuarem tants punts com cartes estiguin de cara cap amunt pel participant 1 i tants punts com cartes estiguins de cara cap avall pel participant 2.

Per tant, caldrà que tant un com altre vagin en compte de no afavorir a l’adversari.

El perquè del nom :

Qui pensi que les cartes no volen esta molt equivocat. Nosaltres ho demostrarem amb aquest joc. Preparats, llestos ja ¡!! … ui, vaja, comencen a caure … ehm ehm de què parlàvem ¿?

Materials : 2 baratlles de cartes, 1 guix, paper i bolígraf

Lloc : qualsevol lloc